Reus Digital, 9/setembre/2020
|
COMUNICAT DE L'ANC QUANT A LA RECENT SENTÈNCIA DEL SUPREM Al Govern i al Parlament de Catalunya Als mestres i als equips directius de les escoles A les famílies i a tot el Poble de Catalunya NO ACATEM!
Aquest degotall de sentències és irritant, cansat, però, de fet, demostra que ja no poden seguir utilitzant mètodes subtils i discrets, els cal actuar a cara descoberta i utilitzar mètodes quirúrgics, cada vegada més dràstics, per evitar perdre les poques colònies que els queden. Davant d'aquest nou intent desesperat de l'Estat espanyol d'aconseguir acabar definitivament amb la nostra llengua, i de retruc amb la nació catalana, és a dir, amb "el problema catalán", els catalans hem de fer pinya. Ni un pas enrere. Mantinguem la calma i la fermesa, però, que sàpiguen que no acatem, ni acatarem sentències injustes. Al setembre, a partir del primer dia de classe, el català ha de seguir sent la llengua vehicular de l'escola i els nouvinguts han de poder seguir tenint el dret a entendre i a parlar-la perquè pugui ser també la seva. Des de l'ANC, en tant que assemblea nacional catalana, demanem al govern de la Generalitat que es mantingui ferm i que faci tot allò que jurídicament estigui al seu abast. Demanem també als diputats catalans que defensin i emparin les lleis que ells mateixos van aprovar. Així mateix, cridem al poble català a no entrar en cap tipus d'enfrontament per raons de la llengua i a seguir mantenint viu el català. La millor manera de defensar-la, la més eficaç, és parlar-la i parlar-la bé. Comencem a ser exigents amb nosaltres mateixos. Ja no ens podem conformar en dir que, quan anàvem a l'escola, tot es feia en castellà i que no la vam poder aprendre. Si aquest és el cas, reciclem-nos, omplim els cursos de català, escrivim-la bé, proposem-nos no maltractar-la. No canviem mai de llengua. NO ACATEM! Fem també una crida a les famílies, als mestres, als equips directius per encoratjar-los a no acatar cap llei que ens sigui imposada des de fora per governs, parlaments o tribunals que no són els nostres, i a seguir essent un poble respectuós, civilitzat i demòcrata. Ensenyem als nostres infants a estimar la llengua del seu país. Finalment, fem saber a tothom que l'única manera d'acabar amb aquesta persecució implacable i amb la majoria dels problemes que en aquest moment tenim com a país, és amb la independència, és a dir, tenint el nostre propi Estat que ens defensi i empari. Aquest és l'objectiu de l'ANC, per això treballem i animem tot el poble a sumar-s'hi. Dissabte vinent tots cap a Lleida, comencem la Marxa cap a la Independència. VISCA CATALUNYA! Secretariat ANC
|
L'ANC VOL ASSOLIR AMB LA MARXA UN PUNT D'INFLEXIÓ PER L'ALLIBERAMENT NACIONAL
La Marxa constarà de centenars d'actes - ja n'hi ha confirmats més de 200 -, arrencarà el dia 30 a Lleida i culminarà a Barcelona en una gran concentració l'11 de setembre que ha de marcar un punt de no retorn, per instar a les institucions catalanes que "comencin converses per negociar la secessió amb Espanya". "Per nosaltres la independència és una qüestió de dignitat", ha dit Forcadell, que ha afegit: "no volem viure agenollats a Espanya podent viure dempeus a Europa". Per la seva banda, el membre del Secretariat Nacional Ferran Civit ha expressat la voluntat que amb la Marxa es faci el pas definitiu de "la Catalunya autonomista a la Catalunya estatal". Civit ha explicat que Lleida va ser una de les primeres ciutats a caure en mans de les tropes borbòniques el 1707, i la Seu Vella, on es farà l’acte d’inici, va ser reconvertida en una caserna militar. És per això que l'ANC arrenca l'acció a la capital del Segrià: "la primera ciutat conquerida serà la primera ciutat alliberada", ha explicat Civit. A l'acte de Lleida hi intervindran en Lluís Llach, Rubert de Ventós, Ferran Requejo, Patrícia Gabancho, Josep Vallverdú, Oriol Grau, Jordi Pàmies, Quim Torra, Toni Strubell, Josep Maria Vila d'Abadal i Joan Reñé, entre d'altres. L'acte comptarà també amb les actuacions d'Al Tall i Bonobos i la participació de Meritxell Gené. Civit també ha explicat que d'entre els centenars d'actes previstos n'hi haurà diversos d'especial importància, com el que es farà a Miravet el 28 de juliol; el de la Jonquera contra el Tractat dels Pirineus el 18 d'agost, i el de Montserrat el 25 d'agost. Podeu consultar el calendari d'actes que s’aniran realitzant a la pàgina web www.marxa.assemblea.cat. |
|
MAI NO SERÀ L'HORA DE CATALUNYA Carme Forcadell. Catedràtica d'Ensenyament Secundari El president del Govern espanyol ha dit que del pacte fiscal se'n pot parlar, però que ara no és el moment, en canvi sí que és el moment que els nostres diners serveixin per rescatar Bankia, sense fer cap investigació ni demanar responsabilitats per les mentides que ens han explicat. Sí que és el moment que els nostres diners serveixin per finançar les obres del Partit Popular i de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Sí que és el moment que el tribunals espanyols decideixin que les seleccions esportives catalanes podran jugar, sempre i quan no hi hagi una altra selecció espanyola que també hi participi. És a dir que continuarem com fins ara, tenint seleccions oficials d'esports minoritaris mentre que les seleccions d'esports majoritaris, com el futbol o el bàsquet, ens les haurem de pintar a l'oli. Sí que és l'hora que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que durant l'any 2011 només va escriure un 1,5% de les sentències en llengua catalana, dictamini en contra de l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona i a favor de la segregació lingüística als centres d'ensenyament de Catalunya, perpetuant d'aquesta manera la discriminació legal que patim els ciutadans catalanoparlants a Espanya on continuem sent ciutadans de segona. L'Estat espanyol és l'únic de la Unió Europea que no reconeix com a oficial en tot el seu territori una llengua de les dimensions del català. Aquest pronunciament legal a favor d'una de les llengües oficials va en contra del principi d'igualtat de drets que hauria de regir tot sistema democràtic. Aquesta sentència del TSJC és similar a la del 8 de març de 2012 i també priva els infants dels demandants del seu dret a aprendre i parlar amb normalitat el català. Totes dues sentències responen a interessos polítics del Partit Popular i van en contra dels interessos pedagògics dels infants. Segons somescola.cat, aquest procés de segregació lingüística és molt negatiu per al País i per a la llengua catalana, però especialment per als fills de les famílies demandants a qui es condemna a un règim d'excepcionalitat. Per al Partit Popular sempre és l'hora d'anar contra Catalunya, especialment quan es tracta de discriminar-nos per raó de llengua, d'identitat o de sobirania nacional i mai no és ni serà l'hora de tractar sobre les nostres aspiracions nacionals. L'estat espanyol ens vol fer passar amb raons, com ha fet durant tants i tants anys, però nosaltres ja no n'esprem res, només ens val la independència i no seran ells qui ens la facilitaran. |
|
NACIONALMENT AMBICIOSOS Carme Forcadell. Catedràtica d'Ensenyament Secundari Espanya ha deixat passar totes les oportunitats per entendre's amb Catalunya, la darrera va ser l'any 2005 quan no va acceptar l'Estatut aprovat pel Parlament, i el va dinamitar presentant recursos d'inconstitucionalitat i judicialitzant el fet català. Ha arribat, doncs, l'hora de Catalunya, ha arribat l'hora de ser nacionalment ambiciosos per tenir les mateixes possibilitats, els mateixos recursos i les mateixes oportunitats que tenen altres pobles d'Europa i fins i tot altres pobles d'Espanya que no han hagut de ser obligatòriament solidaris. La societat catalana està cansada de veure com el Govern de la Generalitat ha de pidolar el que li deuen, està cansada de sentir-se menystinguda com si hagués estat vivint per sobre de les seves possibilitat quan Catalunya mai no hi ha viscut, ans al contrari, els seus recursos han servit perquè altres zones de l'Estat hi visquessin. I, ara, ens trobem més endeutats que ningú per haver pagat les despeses dels altres, sense poder fer front a les nostres necessitats i havent de retallar els recursos i els serveis socials de la nostra gent. Ha arribat l'hora que la societat civil organitzada, com ho va estar quan va fer les més de 500 consultes sobiranistes, treballi conjuntament i desacomplexadament amb les institucions per aconseguir un estat propi. Perquè econòmicament no hi ha cap poble que pugui resistir l'espoli fiscal que Catalunya ha patit i continuar patint. Perquè la consciència que Espanya es queda amb els nostres recursos ha quallat amb força en una part majoritària de la societat catalana. Perquè políticament ja no ens queda cap recorregut, la via estatutària és morta i la via federalista mai no ha esta contemplada per Espanya. Haurem de ser nosaltres qui empenyem els polítics a ser nacionalment ambiciosos. El pacte fiscal és el darrer recorregut que li queda al Govern de Catalunya per negociar amb Espanya i no l'aconseguirem. Ens oferiran alguna altra cosa que potser l'anomenaran pacte fiscal, però el pacte fiscal, tal i com nosaltres l'entenem, amb una agència tributària catalana que recapti els nostres impostos i que després pagui a Espanya la part que li correspongui de despeses estatals no ens el concediran, perquè l'únic que li interessa a Espanya de Catalunya és obtenir-hi recursos. La societat catalana està preparada, ha expressat que està disposada a votar la independència d'aquest país si hi ha les condicions necessàries, per això s'ha creat l'Assemblea Nacional Catalana, una organització transversal de base territorial que treballa, conjuntament, amb les institucions com l'Associació dels Municipis per la Independència, amb l'objectiu d'estendre la base social de l'independentisme i fer pedagogia per aconseguir un estat propi. A hores d'ara tenim les condicions econòmiques, polítiques i socials per poder convocar un referèndum, però als nostres polítics els falta ambició nacional, haurem de ser nosaltres qui els empenyem a ser nacionalment ambiciosos. |